dissabte, 21 de juny del 2025

IN MEMORIAM. ESCOLES DE MONT-ROS, EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA TORRE DE CABDELLA. EL PALLAR JUSSÀ.

 

Fa anys i panys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista.

https://www.espotcardos.cat/projecte/rehabilitacio-de-la-coberta-i-fa%c3%a7anes-de-escola-de-montros/?fbclid=IwY2xjawKaiINleHRuA2FlbQIxMQBicmlkETFaZXNmTjFLbzVmRzZqZDU5AR7IkEYO74JN8R3brIT_8In2aTlr9VhGoWc4jf-XuOqzGKAbbglk2chDFDL1cQ_aem_8oXPWVqbOCKoYb31gF7Jlw

L'escola de Mont-ros forma part dels equipaments que es van construir amb motiu de la implantació de les Centrals Hidràuliques. És obra de l'arquitecte Ignasi de Villalonga i Casañés  (Lleida, 22 d'agost de 1887 - 1970) , construïda entre els anys 1916 i 1922 segons es desprèn de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

 


Es caracteritza per ser l'inici d'una xarxa de centres d'ensenyament que s'estén per la vall Fosca que fan una pedagogia avançada per a la seva època. El pedagog Artur Martorell i Bisbal (Barcelona, 14 de abril de 1894-Ib., 4 de abril de 1967), va organitzar-hi les Colònies Escolars d'Estiu a la vall de Cabdella.

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

divendres, 20 de juny del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ORDÈN, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. BELLVER. LA CERDANYA JUSSANA. LLEIDA

 

Ordèn és una entitat de població del municipi cerdà de Bellver de Cerdanya a la província de Lleida

L’Església parroquial, advocada a la Marededéu, mal dita santa Maria per la tradició hereteica de l’església del REINO DE ESPAÑA,  és una reconstrucció realitzada el segle XVIII seguint la tradició arquitectònica romànica. És un edifici de planta quadrada d'una sola nau, capçada per un absis semicircular llis i sense cap obertura. Tant la nau com l'absis estan coberts amb volta molt apuntada.

Afegida a la façana meridional de la capçalera, la sagristia és de planta trapezoidal i la coberta de volta de canó. Al mateix costat es troba la porta principal, amb un arc de mig punt format per grans dovelles; a la part superior s'observa una filada de pedres col·locades en sardinell. També, en aquesta banda, s'obren dues petites finestres en forma d'espitllera.

Al mur de ponent s'aprecia un petit òcul, i s'hi alça un petit campanar de cadireta d'un sol ull.

El parament està compost de maçoneria de pedres irregulars i les cobertes són de pissarra a dues aigües.

Quant a l'interior, als peus de la construcció es troba el cor de fusta amb balconada balustrada, i al qual s'accedeix mitjançant una escala també de fusta; al mur de migjorn, una fornícula fa la funció de capelleta; i a la sagristia, una petita piscina està inserida al mur. 



El paviment és de lloses de llicorella.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-dorden-bellver-de-cerdanya

https://cerdanya.org/que-fer/turisme-cultural/patrimoni-cultural/bellver-de-cerdanya/santa-maria-dorden/

Quan al topònim, Ordèn :https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=29336

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 


 No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que  la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

dijous, 19 de juny del 2025

SANT SERNI DE MONTESQUIU. ISONA I CONCA DELLA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA CATALUNYA

 Trobava aquesta imatge a :

https://www.facebook.com/pages/Salvem-la-Capella-de-Sant-Bartomeu-a-Vilamitjana/124935400864925?fref=ts


La descripció ens diu que és un edifici de nau única, coberta amb volta de canó , a l'absis orientat a llevant hi ha només una finestra, que mira cap al sud, per tal de donar més llum a l'interior.

 La porta és a ponent, i té un portal senzill amb dovelles de pedra tosca.




 L'aparell de la resta de l'església és de petits carreus no gaire regulars, hom pensa que és una obra molt senzilla del romànic rural del segle XII.



De sempre la capella ha estat lligada amb la casa Regant.

Ens agradarà, si existeixen , rebre un exemplars del Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

Que Sant Sadurní, elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dimecres, 18 de juny del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TALLTENDRE, ADVOCADA A SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA, BELLVER. LA CERDANYA JUSSANA. LLEIDA.

 Talltendre, Poble del municipi de Bellver de Cerdanya, Lleida,  arrecerat al turó de la Llacuna.

Fou municipi independent fins el 1962, que s’agregà al de Bellver de Cerdanya. 

L’antic terme comprenia també el poble d'Ordèn.

L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és esmentada ja el 839. 




l'església de Sant Iscle i Santa Victòria és d'època romànica (segle XII), i ha patit importants modificacions al llarg del temps.

L'edifici de planta rectangular, de caràcter auster, és d'una sola nau coberta amb volta apuntada i capçada per un absis semicircular amb dues finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada, una central i l'altra a migjorn.

Al mur de migdia se situa la portalada formada per dues arquivoltes adovellades en gradació amb llinda i timpà llisos. Al llarg d'aquesta façana s'obren tres petites finestres quadrangulars i una amb arc de mig punt; totes s'emmarquen amb carreus de pedra. També s'hi aprecien vestigis d'obertures tapiades. Destaca un contrafort com a reforç d'aquest costat.

Exteriorment, s'observa una esquerda que travessa en diagonal la banda de migjorn de l'absis, possiblement causada per la topografia del terreny.

El campanar-torre s'erigeix en l'angle sud-oest del temple. De planta quadrada, s'articula en un basament, amb una escala d'accés de pedra inserida al mur de ponent; un primer pis amb una obertura a la banda de tramuntana, un segon pis amb una obertura a cada cara per encabir les campanes, i una coberta piramidal com a coronament. Totes aquestes finestres disposen d'un arc de mig punt amb pedres disposades en sardinell. En el mateix mur occidental, s'hi observa una fornícula amb arc de mig punt adovellat.

L'aparell està realitzat amb maçoneria de pedra i la coberta és de pissarra a dos vessants.

Quant a l'interior, als peus de la nau es troba el cor de fusta amb barana de barrots motllurats, al qual s'accedeix per una escalinata de pedra. A l'angle nord-oest, hi ha la pila baptismal amb tapa. El parament és en acabat arrebossat pintat, el qual presenta un estat de conservació molt deteriorat a causa d'humitats. El paviment està executat amb morter lliscat.

La coberta està realitzada amb lloses de pissarra de bec de pardal i a dues aigües.

A la banda sud-est es troba el cementiri, delimitat per un mur de pedres irregulars.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7642

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-iscle-i-santa-victoria-de-talltendre-bellver-de-cerdanya  

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Que Sant Iscle, Santa Victòria, la Marededéu i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 


dimarts, 17 de juny del 2025

IN MEMORIAM. ERMITA VOTIVA DE SANT SEBASTIÀ. SANT MIQUEL DE FLUVIÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Llegia que l’ ermita es troba al cim d'un pujol a un quilòmetre al nord del poble.

És una petita església d'una nau amb capçalera semicircular.

A la façana hi ha la porta, rectangular, i més amunt un ull de bou quatrilobulat , amb la inscripció: SEBASTIA PAGES ME F DIE 17 MAIG 1716.

A la part superior hi resten les dues pilastres, sense arcs, d'un petit campanar de cadireta.

 Al murs laterals hi trobem contraforts, i a cadascun d'aquest murs s'hi obriren finestres en època moderna.

 La volta de la nau és de canó i acaba en un tram de quart d'esfera a l'extrem de llevant, al presbiteri.

https://www.bisbatgirona.cat/ca/noticies/16662-sobre-la-capella-de-sant-sebastia-de-sant-miq.html

En relació a la notícia publicada ahir dimarts, 18 de març, al Diari de Girona, referent a l’esfondrament de la capella de Sant Sebastià de Sant Miquel de Fluvià, des del Bisbat de Girona volem aclarir que aquest edifici no és propietat del Bisbat, tot i que en la notícia es diu el contrari, en declaracions de l’alcalde del municipi, Àngel Posas Agulló (Sant Miquel de Fluvià, 1968)


En aquest sentit, al Bisbat de Girona tampoc consta cap petició formal per part de l’Ajuntament sobre la possibilitat de la cessió de l’edifici. El que sí que havia succeït és una conversa, anys enrere, en la qual l’alcalde havia manifestat aquest interès, però en aquell moment ja se’l va informar, precisament, que el Bisbat no n’era el propietari, tal com es va constatar en el registre i en el cadastre.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38119

https://www.smfluviarxm.cat/category/colleccions/parroquia/lermita-de-sant-sebastia/page/2/

https://www.smfluviarxm.cat/category/colleccions/parroquia/lermita-de-sant-sebastia/

Sembla que l'església catòlica s'espolsa la responsabilitat de la ruïna, tampoc el " poder civil "  vol assolir el paper de botxí. La culpa és negra, oi?. 

Si existeixen,  ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Sebastià és, o fou, una invocació popular contra la Pesta i les epidèmies en general.

Que  sant Sebastià elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional

 

dilluns, 16 de juny del 2025

SANT JULIÀ DE PEGUEROLES. NAVÈS. EL SOLSONÈS

 https://poblesabandonats.cat/fitxes/1382

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-de-pegueroles-naves

De l’església primitiva de Sant Julià de Pegueroles només en resta l’absis que és de planta trapezial i cobert amb volta de canó. La nau, així com l’arc d’obertura de l’absis, han desaparegut, i al seu lloc, el segle XVII hi fou construïda una nau curta, de murs més prims, coberta de rajol pla.

La diferència de gruix origina un encaix que sobresurt uns 45 cm vers migjorn i uns 20 cm a tramuntana, visible només a l’exterior. Els murs de l’edifici més antic són lleugerament inclinats i, tant a tramuntana com a llevant, hi ha uns fragments de mur on apareix l’opus spicatum, enmig d’un parament d’aparell de reble amb grans carreus als angles, col·locats de llarg i de través.

La teulada és a dos vessants. Una petita espadanya de ciment feta recentment corona el frontis amb porta de llinda i data del 1780.

Rebia la llum per una finestra d’espitllera, situada a l’absis en el mur de llevant capçaler, actualment tapiada per fora i invisible per dins.

La part més antiga s’adiu perfectament a les formes constructives i tipològiques pròpies del segle X. D’acord amb Xavier Barral i Altet (Barcelona, enero de 1947) li correspondria una nau rectangular

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

El sostre demogràfic de Navès  s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica. 

Que Sant Julià elevi a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional. 



  


diumenge, 15 de juny del 2025

ESGLÉSIA D’ARDÒVOL. ADVOCADA A LA MAREDÉDÉU DEL ROSER I A SANT CLIMENT. PRULLANS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 .

Llegia de l’església romànica, originalment  del segle XI, que va  haver de ser reedificada el segle XIX,  com indica la data sobre la porta dentada, 1817, i es construir el petit campanar d’espadanya que encara es conservava el 1964. Durant molts anys va quedar enrunada.


Fotografia de  Immaculada Roca i Coma

El 1998 es va inaugurar la darrera restauració que ha permès identificar a l’interior de l’edifici l’alçada dels murs originals, tal com es van conservar, presenta una planta rectangular sense absis diferenciat r, es va cobrir amb una volta de canó,  i es va reconstruir el petit campanar d’espadanya.

Actualment està dedicada a la Mare de Déu del Roser  i a sant Climent



L'església està localitzada al bell mig del llogaret de l'Ardòvol.

 Una reconstrucció realitzada a finals dels anys noranta del segle XX li va retornar el seu ús cultual. 

Es tracta d'un edifici de dimensions reduïdes, d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i rematada a llevant per un mur capcer a manera d'absis pla.

El temple està construït amb maçoneria de pedres irregulars als paraments i carreus a les cantonades. El ràfec ceràmic consta de dues fileres, i la coberta s'acaba amb teula àrab i s'articula a doble vessant.

La portalada, a ponent, està formada per un arc de mig punt de grans dovelles vermelles. A banda i banda s'observen dues plaques de factura contemporània que commemoren les dates de la consagració i de la darrera restauració. Al seu damunt s'obre una finestra quadrada emmarcada per carreus. El frontispici està coronat per un campanar d'espadanya d'un sol ull, on consta l'any 1998, data de l'última reedificació.



Quant a l'interior, ressalta la volta bastida amb carreus de mida petita i forma allargada, col·locats en fileres alineades. Al costat de l'epístola de la capçalera s'obre una finestra rectangular petita i, al costat de l'Evangeli, una lleixa adossada a la paret permet el dipòsit d'objectes de culte i ornamentals. El paviment està fet amb lloses de pedra.

El sostre demogràfic de Prullans s’assolia al cens de 1857 amb 654 ànimes, i es tancava l’exercici 2024 amb 252 habitants de dret,  7 dels quals residien a Ardòvol

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/07/goigs-la-mare-de-deu-del-roser-i-goigs.html

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/06/mare-de-deu-del-roser-ardovol-alt-urgell.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-del-roser-dardovol-abans-sant-climent-prullans

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7869

 Que la  Marededéu, sant Climent i tot l'estol celestial, elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva seva llibertat nacional.