diumenge, 30 de novembre del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CAVA, ADVOCADA A SANT CLIMENT. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/977

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-climent-de-cava

https://tribunaberguedana.blogspot.com/2012/06/sant-climent-de-cava-alt-urgell.html

Església d'una sola nau orientada a ponent amb capçalera plana i coberta amb volta de canó que presenta dues llunetes afrontades. Al costat de la porta d'accés hi ha un arc faixó que reforça la volta de canó i que descansa sobre les dues pilastres encastades en els murs laterals de l'església.

 


A la capçalera hi ha les restes d'un retaule pintat que presenta tres fornícules, la del centre més gran. A la part baixa hi ha dues portes, la del costat nord dona accés a la sagristia i l'altra és falsa. El retaule està emmarcat per dos grans arcs faixons en degradació. Les imatges del retaule van ser cremades en els dies foscos de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República

 


L'interior de l'església ha estat repicat i, per tant, es pot veure el parament intern, que és totalment irregular. La volta està arrebossada. Als peus de la nau hi ha un cor de fusta.

El parament extern -que havia estat arrebossat ara es troba a la vista- és irregular i a les cantonades hi ha grans carreus toscament desbastats més o menys quadrangulars. La coberta és de teula a doble vessant.

La porta d'accés és al centre de la façana oriental, formada per un arc de mig punt adovellat i al damunt té un ull de bou. Els murs laterals estan reforçats per un contrafort cadascun.

El campanar és una torre de planta quadrangular i aspecte robust adossada a la capçalera de l'església. S'hi accedeix des de la sagristia del temple comunicada amb la nau de l'església. La coberta és una teulada a doble vessant. La campana data de 1889.

Es tracta d'una església construïda en l'edat moderna possiblement en substitució de l'antiga medieval. No presenta tret estilístics que defineixin un estil concret.

La retratava l’any  1986, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d,

Agrairem infinitament  la tramesa a l’email castellardiari@gmail.com de qualsevol dada biogràfica  de l’Antonio Moras Navarro, al que li deu la comarca de l’Urgell sobirà un reconeixement explícit per la gran tasca que desenvolupava en l’àmbit del Patrimoni històric. No me’n sabien donar raó a Patrimoni Gencat.

Les fotografies actuals son del Jordi Contijoch Boada.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic  s’assolia al cens de 1857 amb 577 ànimes , es tancava l’any 2024 amb 39 habitants.  Només l’assoliment de la llibertat nacional  de Catalunya permetria plantejar-nos polítiques de reversió d’aquest   terrorífic  abandonament  que pateix l’Urgell sobirà, i  massa llocs més de la Catalunya interior   

Quan al topònim Cava:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13833

Que sant Climent  tot l'estol celestial   elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dissabte, 29 de novembre del 2025

CAPELLA DE LA COMA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LES DELÍCIES I/O DEL CONSOL. CALDERS. EL MOIANÈS.

 

Llegia  de la capella  de la Coma que retratava el Josep Valldeoriola , esglesiola que consta d'una sola nau que té a més un cos adossat a l'est que es correspon amb la sagristia. La capella disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat tot seguint l'eix longitudinal de l'edifici. El ràfec està decorat amb una cornisa formada per diverses filades de maó massís i teules col·locades com si fossin permòdols. Els murs, de paredat comú, estan revestits per un arrebossat simple llevat de les cantoneres, les quals estan formades per grans carreus vistos de pedra, grans i escairats. La porta d'accés està formada per una gran llinda de pedra monolítica que descansa en brancals realitzats amb grans carreus de pedra regulars. La llinda porta inscrita la següent llegenda "DIES FWDATIONS / DIE 4 DE AGOST DEL ANY / 1759". Al capdamunt de la façana es conserva un petit campanar d'espadanya d'un sol ull realitzat amb grans carreus de pedra grans i ben escairats. L'espai interior està cobert per una volta de canó amb llunetes i a l'encaix de la volta amb els murs laterals es disposa d'una imposta motllurada i decorada amb cartel·les en forma de voluta. El portal de pas a l'espai de la sagristia està format per uns brancals de grans carreus de pedra que suporten una llinda monolítica; tots aquets elements són vistos i destaquen del revestiment interior.



A la zona del absis i la del presbiteri hi ha pintures murals representant l'Esperit Sant que il·lumina la Verge Maria que porta el Nen Jesús en braços, envoltats per diversos personatges representants de la vida rural.



Les pintures van ser realitzades per Josep Verdaguer Coma (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 11 de maig de 1923 - 13 de març de 2008), autor entre altres dels murals a l'església de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, així com de diverses esglésies de la Vall de Cardós: Santa Eugènia d'Ainet de Cardós, Sant Andreu de Cassibrós, Sant Jaume d'Estaon, Sant Pere de Lladrós i altres llocs propers: Santa Anna de Llavorsí i Sant Esteve de Montesclado,..

https://www.lavanguardia.com/cultura/20251027/11199732/biblioteca-fundacion-comillas-organiza-cafe-literario-escritor-federico-correa-gil-biedma-ep-agenciaslv20251027.html

Segons tradició popular, els personatges representats corresponen  als propietaris i treballadors de la casa de l’època.

 https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9916

Actualment no té usos religiosos.

Si existeixen en agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  calderins,  moianesos,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

divendres, 28 de novembre del 2025

SANT JAUME DELS VERDERS O SOLERS. VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-dels-verders-vilanant

L'ermita de Sant Jaume dels Verders o Solers es troba a uns dos quilòmetres de Vilanant, entre el castell dels Moros i el Mas Rodeja.

 És una construcció del segle XVIII que conserva algunes restes de l'església anterior, romànica del segle XII.

La capella actual és d'una nau. La capçalera a l'exterior és carrada i no forma cantonades amb els murs de la nau. Al frontis hi ha la porta rectangular amb la llinda amb una creu incisa i la inscripció: 1729 ISIDRO RODEJA. Sobre la façana es dreça el campanar de cadireta d'un sol arc.


El mur meridional presenta vestigis de més antiguitat. El seu aparell, des de l'angle amb el frontis fins a la meitat de la seva llargada, correspon a la reconstrucció del segle XVIII. La resta, fins a l'angle de la capçalera, en una altura de poc menys de tres metres pertany a l'església romànica. D'aquesta església només roman dempeus l'esmentat fragment constructiu, que quedà integrat en la capella posterior. En la part alta d’aquest mur s'hi observa l'inici de la curvatura d'una volta.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

 Que sant Jaume, injustament abduït pel feixisme ,  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dijous, 27 de novembre del 2025

CAPELLA DE LA PASSADA, ADVOCADA A LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. SANT QUINTÍ DE MEDIONA.

 

https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/alt_penedes/detall/INGRES_PASSADA

Masia emplaçada en una zona limitada per un revolt de la carretera d'Igualada a Sitges, prop de Sant Quintí de Mediona. És un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants. La façana principal té un gran balcó d'obra. Hi ha una galeria lateral amb arcs rebaixats sobre pilars, i un terrat amb balustrada de terracuita.

El conjunt compta amb un baluard i una capella advocada a la Puríssima Concepció de la Marededéu ,  així com edificis agrícoles annexos, i es completa amb un jardí i un petit bosquet.

la capella fou saquejada en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II  República; els historiadors feixistes farien fortuna amb la denominació d’aquell gravíssim delicte, com   “la Guerra Civil”, desprès de la victòria dels sediciosos   no s'ha tornat a refer.


https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-de-la-passada

Si existeixen  ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

La casa ha sofert poques reformes i es fa servir com a escenari per al rodatge de cinema.

Que  la Marededéu   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels comardins  ,   berguedans  ,  quartencs ,   font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dimecres, 26 de novembre del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONTIRÓ, ADVOCADA A SANT SADURNÍ.VENTALLÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1534

Les notícies més antigues documentades sobre el temple són de finals del segle XIII. En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 s'esmenta l'ecclesia de Montirono. En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV, l'església parroquial de Sant Sadurní de Montiró hi és inclosa. Tot i això, el temple actual només conserva l'absis com a vestigi d'aquest període romànic.

Posteriorment, cap a finals del segle XVII i durant el segle XVIII, experimentà una important reforma que modificà totalment el seu aspecte. Aquesta reforma fou una conseqüència del saqueig i l'incendi que patí el temple el dia 31 de maig de 1640 per part dels terços de soldats espanyols. Al temple hi van cremar la Vera creu, el sagrari, els calzes, les paus, les crismeres i la custòdia, i s'endugueren les joies, els mobles, els diners i el calze amb el Santíssim. Sembla que fou una represàlia contra Josep de Margarit i de Biure, cap de les milícies catalanes i un dels combatents més constants contra Felip IV. Pocs mesos després d'aquests fets esclatà la guerra dels Segadors. Arran de la destrossa, l'agost de 1640 es va crear una comissió per reparar el temple, i l'any 1683 es va construir la capella del Sant Crist.





Fotografies de Jacob Casquete Rodríguez 

L'església de Sant Sadurní tenia per sufragània l'antiga parròquia de Santa Maria de l'Om de Pelacalç, des de l'any 1691.

Tenim notícies que l'antic cementiri estava situat a la banda meridional del temple, tot i que actualment no hi ha cap edificació a la zona.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20384

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que  sant Sadurní  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 25 de novembre del 2025

ESGLÉSIA DE SANT JAUME. QUADRA DE ROCACRESPA. CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

El dimecres 24.10.2018 fèiem una visita a Cubelles el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926  + Castellar del Vallès, 6 de maig d 2019 ) ), i l’Antonio Mora Vergés.

Quan al topònim llegia; en la documentació antiga Cubellas (Segle X), derivat femení plural de cubell, en el sentit de ‘cup de trepitjar raïm, tina

Entre els llocs que tenia intenció de veure i retratar estava si més no la capella de Sant Jaume de la Quadra de Rocacrespa.

Quan al topònim, Vicenç Carbonell Virella (Barcelona, 29 de desembre de 1934) era de l'opinió que «és possible que el nom del poblat vingui de l'avui turó de la Cogulla, situat sobre mateix de les cases, el qual és molt encrespat, car s'alça dret i bastant punxegut, com una caputxa, d'on deu venir l'actual nom».


El diccionari català valència balear a l’entrada Crespa ens diu ; etimològicament del llatí crĭspa, ‘arrissada’.

http://www.cubelles.cat/files/doc7077/els-noms-de-lloc-del-terme-de-cubelles.pdf


Em costava trobar l’accés, que no està senyalitzat, i un cop davant de la capella de Sant Jaume, demanava permís per a retratar-la


Trobava algunes entrades d’interès sobre Rocacrespa :
https://www.bisbatsantfeliu.cat/uploads/recursos/contingut/2946/ca/385CUBELLES_Ermita_de_Sant_Jaume.pdf
https://llocssingularsgarraf.wordpress.com/masies-del-garraf/cubelles/rocacrespa/
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0056158.xml
http://rocacrespa.blogspot.com/
https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268748
http://www.radiocubelles.cat/pl7/noticies/arxiu-noticies/id6347/la-sala-d-actes-de-la-parroquia-acull.htm
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=load


Tenia ocasió d’admirar les pintures al fresc de Jordi Garriga Mora ( Sabadell, Vallès Occidental, 1962)

Patrimoni Gencat ens diu; l'església de Sant Jaume es troba situada dins el nucli de Rocacrespa. És una petita construcció d'una sola nau i d'estructura molt senzilla, amb coberta a dues vessants de teula. La façana presenta una porta d'accés d'arc de mig punt, adovellada. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya.

El conjunt es troba emblanquinat i decorat amb elements de maó vist, i es completa amb una tanca que presenta una porta d'accés d'arc de ferradura, d'inspiració islàmica.

A la dovella central de l'arc de la porta d'accés a la capella, hi ha inscrita la data del 1556. Sembla que la construcció és d'aquell període, tot i que posteriorment s'han efectuat diverses obres de reforma.

Inicialment, la capella es trobava sota l'advocació de l’Arcàngel Sant Gabriel i posteriorment, es va dedicar a l’ Apòstol Sant Jaume.



Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres autor de la darrera reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

Dinàvem al Racó d’en Pinilla, i us recomanem que el poseu a la llista de restaurants de Catalunya que s’han de visitar.

Que  sant Jaume, injustament adduït pel feixisme rampant  ,  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dilluns, 24 de novembre del 2025

IN MEMORIAM. ESCOLA SANTA EULÀLIA DE LES FILLES DE LA CARITAT DE SANT VICENÇ DE PAUL. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 


Fa anys i panys que cerquem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, en aquesta ocasió la recerca de l’autor de l’Església de Mora la Nova, em portava fins a  l’arquitecte Francesc Ubach Trullàs  (Barcelona, 1909 - Barcelona, 1983), i de retruc a l’escola Santa Eulàlia.  «Els camins del Senyor són inescrutables »

Llegia que les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül estaven establertes en aquest indret, que formava part de l'heretat del mas Mandri, des de 1873.

Tenien un col·legi-obrador destinat a l'ensenyament de noies.

L'ampliació del passeig de la Bonanova i l'obertura del carrer Bigai van obligar a transformar l'edifici original.

L'any 1936 va passar a mans del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), acabat de crear, i d'aquell mateix any és el projecte de Francesc Ubach Trullàs  (Barcelona, 1909 - Barcelona, 1983)



L'escola va passar a dir-se Grup Escolar Aristòtil.

Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República  , l'edifici va tornar a mans de les monges, que hi van afegir l'ensenyament de comerç.

 L'any 1968 es va ampliar per poder efectuar la segona ensenyança.

Va tancar l'any 1981 i posteriorment s'hi va instal·lar l'actual Escola Horitzó.

Els catalans li devem molt a l’església catòlica en matèria d’educació, no és casualitat que el nom en que designava al que ajudava al prevere en els oficis religiosos fos “ escolà”, literalment el que va a escola, en la llengua castellana se’ls deia monaguillos , literalment en castellà , "pequeño monje" y se refiere a niños y jóvenes que ayudan en el altar durante las celebraciones litúrgicas