ESGLÉSIA DE LES FRANQUESES, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. BALAGUER. LA NOGUERA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-les-franqueses-balaguer

https://www.culturaipaisatge.cat/wp-content/uploads/2018/09/cip_4_98_101-les_franqueses.pdf

https://www.monestirs.cat/monst/nogue/no07fran.htm

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/14920

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/07/goigs-la-mare-de-deu-de-les-franqueses.html

El Concili d’Efes de l’any 431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos).

L’any  1700 l’edifici es va vendre a un   prohom de Balaguer, Francesc de Portolà.

 https://www.serradelmontsec.cat/p/llinatge-portola-montsec?open=false#%C2%A7els-pares-francesc-de-portola-subira-i-teresa-rovira-sanispleda

El pas a mans privades lluny de  millorar la situació del monestir,  va acabar enrunant-lo  i amb l'antiga i robusta església romànica convertida en magatzem per a l'activitat agrícola.

Així va arribar al segle XXI, fins que es va escometre per fi la seva restauració. El novembre del 2006 van començar els treballs, promoguts per la nova propietat, l'empresa Identirama, que hi vol fer un conjunt cultural i de natura amb l'església i els terrenys de l'entorn, en col·laboració amb l'Ajuntament de Balaguer, la Diputació de Lleida, el Consell de la Noguera i diversos departaments de la Generalitat. La rehabilitació va tenir també els ajuts del programa Romànic Obert, impulsat per l'obra social de La Caixa, a partir del 2009. L'any passat les obres van arribar a la seva etapa decisiva amb la restauració de la teulada de l'església.

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/741625-lidia-pujol-ilmlumina-les-franqueses.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  balaguerins, calderins, urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolingüisme genocida, andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratges de mama ,  ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EEUU,.. ... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infer

ESGLÉSIA DE SANT JOAN & ESCOLA. BERGA. EL BERGUEDÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-berga

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/341

L'església de Sant Joan, d'origen romànic, és un edifici que presenta molts problemes interpretatius, ja que fou edificat en diverses fases al llarg d'un període de temps dilatat. El primer esment documental és del 1220, data en què s'autoritza la construcció d'una capella a la casa dels hospitalers a Berga. Aquesta casa, amb la seva església recentment reconstruïda, fou adquirida el 1377 per l'abadessa de Santa Maria de Montbenet, per tal d'adaptar-la a les necessitats del monestir cistercenc que, procedent de Valldaura, s'havia establert a Berga el 1338. Les monges hi residiren fins al 1569, en què el convent passà a dependre del Monestir de Poblet. L'intent d'establir-hi un priorat masculí fracassà al cap de pocs anys, però Poblet conservà el convent fins al 1702. El 1708 fou adquirit pels mercedaris, que el regentaren fins a l'exclaustració del 1835. Posteriorment, l'església passà a fer de parròquia (1897-1909) i, des de 1911, de sufragània.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-romanic-de-lesglesia-de-sant-joan

https://www.monestirs.cat/monst/bergue/cbg03joan.htm

La part conventual fou destinada a escola.

https://agora.xtec.cat/ceipsantjoan/lescola/historia/

Edifici Històric (1929): Emili Porta i Galobart, (Berga, 1886-1 de abril de 1963)  arquitecte municipal de Berga durant quatre dècades, va projectar aquest edifici a finals dels anys 20. Aquesta va ser l'única escola pública de la ciutat durant la Segona República.

Ens agradarà tenir noticia a l'email castellardiari@gmail.com  de l'autor de la " nova" escola de Sant Joan que s'aixecava l'any 1971 

https://agora.xtec.cat/ceipsantjoan/lescola/historia/

Si existeixen en agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Joan  ,    Sant Antoni de la  Sitja  i el Venerable Antoni Gaudi Cornet , víctima  del monolingüisme genocida ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels berguedans,  trempolins,  Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, victimes  del monoliguisme genocida ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

Jaume Collboni Cuadrado (Barcelona, 5 de septiembre de 1969) s'afegia a aquest " campionat inhumà " 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

GRUP ESCOLAR VALL D’EN BAS / CEIP VERNTALLAT. LA GARROTXA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=10&pos=100

El 26 de maig de 1969 l'Ajuntament de La Vall de'n Bas (acabat de constituir, després de la fusió de Sant Privat, St. Esteve, Joanetes i la Pinya, el 2-IV-1969) demana a la Junta Provincial de Construcciones Escolares, la construcció d'un "Grup Escolar de tipo comarcal" i sol·licita que sigui inclòs l'Ajuntament de La Vall d'en Bas en el "Plan Provincial de Construcciones de Escuelas Comarcales".

Poc després, l'Ajuntament dóna els terrenys i el 20 d'agost de 1969 s'aprova el projecte. Però l'any 1975 encara no havien començat les obres i no és fins el juliol de 1978 que s'anuncia la contractació de les obres.

Coneixem un projecte per "Escola Comarcal per la Vall d'en Bas" de l'arquitecte Josep Claret de l'any 1969, que no sabem si es va arribar a realitzar perquè l'edifici actual va ser inaugurat l'any 1979.

Edifici de planta rectangular de dues plantes. La façana presenta grans obertures, revestiment d'obra vista i pilars de formigó. Es tracta d'un exemple de les construccions escolars edificades a molts pobles de Catalunya a partir de la  "democraciola " .

 Després d'aquesta data s'hi han fet obres de millora inaugurant-se la darrera ampliació el juny de 2003.

El CEIP Verntallat és l'única escola de Primària de la Vall de Bas. Es troba situada al poble del Mallol (municipi de la Vall de Bas) i al mateix centre de la vall, just al costat del riu Fluvià. És una escola sorgida per l'agrupació de les antigues escoles de St. Privat de Bas, el Mallol, Joanetes, St. Esteve de Bas, la Pinya, els Hostalets i les Preses.

La mainada de la Vall d’en Bas demana un centre de secundària

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/16-educacio/1527432-la-mainada-de-la-vall-d-en-bas-demana-un-centre-de-secundaria.html

La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ADRIÀ DEL BESÓS. EL BARCELONÈS.

 

https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn05beso.htm

https://bibliotecaepiscopalbcn.org/wp-content/uploads/2020/11/2008-El-martiri-dels-temples-a-la-diocesi-de-Barcelona-1936-1939.pdf

La primitiva església provenia de l’antic monestir que els canonges regulars de Sant Agustí havien edificat aquí en el segle XIV evocant la presència de Sant Oleguer com a prior els anys 1109... Era d’estil romànic. Al segle XIX fou notablement ampliada.

 

El dia 18 de juliol de 1936 encara se celebrà la missa en aquest temple, que poques horesdesprés cremava pels quatre costats. Amb l’incendi s’esfondrà la teulada. Un any més tard, per ordre de l’alcaldia de Sant Adrià, fou demolit tot el que quedava dempeus de l’església, fins deixar el solar urbanitzat en una plaça. Després, a fi i efecte de defensar-se dels bombardeigs, es remogueren els fonaments per construir un refugi de guerra, esborrant-se així tot vestigi del temple.

L’any 1939, amb la victòria dels sediciós  franquistes, es va habilitar un temple provisional a les escoles parroquials, que havien estat rehabilitades durant la guerra per a fer-ne ús com a escoles municipals.

El 10 de març de 1941, es va publicar un decret al BOE per impulsar la formació de juntes parroquials que s'encarreguessin de la reconstrucció dels temples enderrocats. Així, a Sant Adrià de Besòs es va constituir la Junta de Construcció del Temple Parroquial el 2 d'agost de 1942, que s'encarregaria de les tasques de construcció de la nova església de Sant Adrià, segons projecte de l’arquitecte Juan R. Ferrater i Ducati, del que ens agradarà rebre’n una imatge, i les dades relatives al seu lloc de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ,  i una casa parroquial en el mateix emplaçament que el temple històric.

Les obres van acabar el 27 de gener de 1951.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/02/goigs-sant-adria-sant-adria-de-besos.html

Sant Adrià aconseguia evitar l'annexió a Barcelona :

https://historiesdebcn.com/quan-barcelona-es-va-annexionar-sant-adria-de-besos/?related_post_from=1832

El que no aconseguia però, era evitar la " colonització". L'any 2025 es tancava amb  39.323  habitants de dret. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Adrià  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels adrianencs, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos victimes dels aiguats,  andaluses victimes de la manca de cribratges del càncer de mama,  victimes del monolingüisme genocida   ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA FORÇA DE JUVINYÀ, ADVOCADA A SANTA MAGDALENA. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 

Al costat de ponent de la Força de Juvinyà es conservaven les restes de la capella dedicada a Santa Magdalena. Era d'una única nau, absis a migdia i campanar d'espadanya situat damunt la porta d'accés. Actualment s'ha convertit en una ruïna, restant únicament la façana principal, amb la porta d'accés centrada per dues finestretes, com a testimoni de la seva existència. Entre les velles pedres hom hi podia veure la pedra d'altar, que amida 140 x 90 centímetres.[

 

La família Juvinyà, sempre va ser una gran devota de Santa Magdalena -que era venerada des del 1228 a la capella del castell de Palau de Montagut- i seran ells qui faran bastir la capelleta prop de la Força de Juvinyà. D'aquesta primera construcció no n'ha restat res, ja que fou substituïda per una de més amplia, les restes de la qual es poden admirar avui, i que el riu Fluvià va quasi destrossar amb l'aiguat de l'any 40

https://www.lactual.cat/actualitat/tot-esta-descobert-pero-no-tot-es-accessible_24363_102.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-santa-magdalena-sant-joan-les.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

l mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la progrmació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/p intel·ligència, opinin de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Santa Magdalena  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santjoanencs ,  peramolins, urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,  usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Cataluya  .  andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribratge de mama, victimes de la DANA .    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!. 

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,  els dels EEUU, ... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

ESGLÉSIA DE LA POBLA DE CARIVENYS, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/623

L’església parroquial de la Pobla de Carivenys, agregada al terme de Santa Coloma de Queralt , a la comarca de la Conca de Barberà , està  dedicada a Sant Joan Baptista, i a Sant Joan Evangelista, el temple  va servir com a lloc de culte religiós fins a mitjans del segle XVI. A partir de llavors, tots els batejos, casaments i funerals es van dur a terme a l’església d’Aguiló, advocada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita santa Maria , per l'església herètica del REINO DE ESPAÑA.  El Concili d’Efes de l’any 431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

 L’edifici primigeni de l'església de la Pobla de Carivenys  es va enderrocar l'any 1901 i va ser substituïda per l’actual temple , que s’ha anat arranjant progressivament, l’últim cop l’any 1984.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/13068

Edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó sobrealçada. La façana és molt senzilla i està composta per una portada dovellada i un petit òcul a manera de rosetó.

La construcció ha sofert diverses transformacions que s'observen en la diferent disposició de part del parament.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/12/goigs-sant-joan-baptista-la-pobla-de.html

Consten l’any 2025,  22 veïns a la Pobla de Carivenys

Havíem documentat l’escola :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/11/in-memoriam-escola-de-la-pobla-de.html

Imatge dels primers anys de la dècada dels 40  el segle XX

1937 Inauguració de I'Escola Nova Unificada Francesc Ferrer i Guardia per als alumnes de la Pobla, les Roques i Plans de Ferran. El primer professor nomenat per la Generalitat fou Alfons Ferran Izquierdo, de I'Espluga de Francolí.

https://www.poblesabandonats.cat/images/content/5138/207/notes-hist-riques-de-la-pobla-de-carivenys-1667550040-31635-2023.pdf

Quan al topònim ; una hipòtesi raonable podria descompondre carivenys en elements familiars de l'onomàstica catalana:

Arrel cari-: Pot derivar del llatí carraria* ('via de carros', camí per a vehicles) o car- com a variant de quer- / kar- (cèltic o preindoeuropeu, significat 'pedra', 'roca' o 'pedregós', com en Carnuts o topònims com Carinyena). En context català, cari- evoca senders o llocs pedregosos, com carener ('cresta de muntanya') o carrilet ('camí estret').

Suфикс -venys*: Podria ser una deformació de -venys o -vinyes, on veny relaciona amb vinyes ('vineyards', vinyes), com en molts topònims vitivinícoles catalans (ex. Vallveny, Les Vinyes). Alternativament, venys podria evocar ven- de ven- ('hunt', caça, com en venador) o una forma pluralitzada de veny com a variant dialectal de peny / penya ('penya-segat', roca prominent), freqüent a la toponímia catalana (ex. Penyaveny o Carveny hipotètic).

Carivenys podria significar "camí de les vinyes pedregoses" o " o camí del penya-segat ".

Per descomptat, si en teniu més informació ou pregats de fer-nos-la saber a l’email castellardiari@gmail.com 

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Joan Baptista ,    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  colomins , pinetencs , sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA COLÒNIA SANT JOSEP. CERCS. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1639

Fa anys i panys que maldem per confegir un inventari d’edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista.  

La colònia de Sant Josep és un assentament, de caràcter industrial, ubicat al nord del municipi de Cercs, a mig camí entre la carretera C-16 i Sant Corneli. Està format per cinc blocs d’habitatges i l'edifici de l'escola,  on anaven els infants de les colònies de Sant Josep i la Consolació, regentada pel capellà de la colònia i una mestra.

L’edifici va ser construït entre 1912 i 1913; estava dividit en dos locals iguals - un per a l’escola de nens i l’altre per la de nenes – i al pis de dalt hi havia els dos habitatges pels mestres.

7

Actualment l’edifici està abandonat

Ens agradarà  tenir noticia de l’autor dels edificis a  l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Ajudeu-nos en la nostra recerca , esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 Catalunya us ho agrairà.